L’home, com a espècie d’èxit, colonitzadora de tots els ecosistemes existents gràcies a la seva capacitat tecnològica, ha assolit un nivell de superpoblació alarmant, superant els 8 mil milions d’habitants en aquest començament del 2024 i només 11 anys després d’haver assolit els 7 mil milions. Per contra, si exceptuem alguns invertebrats i animals dedicats a la ramaderia per al consum humà, la vida animal, especialment la terrestre, ha quedat delmada i reduïda a petites poblacions d’individus, repartits en zones protegides: reserves, parcs nacionals, refugis o santuaris on encara és possible meravellar-nos amb els darrers vestigis de vida salvatge.

Segons l’organisme de l’ONU per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), el 38% de la superfície terrestre del planeta s’utilitza per cultivar aliments i altres productes (com a combustible) per als éssers humans o el bestiar: cinc mil milions d’hectàrees en total. Un estudi del Fons Mundial per a la Natura (WWF) va descobrir que les poblacions de vida silvestre van disminuir en dos terços entre el 1970 i el 2020; durant el mateix període, la població mundial es va duplicar amb escreix.

Aquesta exposició és una petita mostra del que encara ens queda en els darrers santuaris de vida salvatge al nostre planeta. Recull una selecció de fotografies que he fet durant una dècada en 10 països que encara compten amb aquests refugis: Kenya, Tanzània, Sud-àfrica, Swazilàndia, Costa Rica, Argentina, Brasil, Borneo (Malàisia), Sri Lanka i Austràlia.

Pretén ser una reflexió sobre allò que estem a punt de perdre per a les futures generacions. La podreu visitar el dia 29 de setembre al Centre cívic de Sant Cugat Sesgarrigues.

És una exposició de Toni Muñoz.